Aquest curs és el primer que arrenca amb el Reial decret 315/2025 plenament en vigor. Per primera vegada, una norma estatal detalla com ha de ser el menú que menja l'alumnat al menjador, amb xifres concretes per grup d'aliment i setmana. Per a una escola és una bona notícia: la norma posa per escrit el que les famílies valoren des de sempre (més fruita, més verdura, cuina de veritat), i dóna al centre una vara de mesurar objectiva per revisar el menjador. En aquesta guia resumim allò essencial amb el BOE a la mà.
Què és el RD 315/2025 i a qui obliga
El Reial decret 315/2025, de 15 d'abril, publicat al BOE el 16 d'abril de 2025, regula l'alimentació als centres educatius de tot Espanya. Obliga tots els menjadors escolars: de centres públics, concertats i privats, des del segon cicle d'infantil fins a batxillerat i formació professional.
Convé tenir clares les dues dates:
- Des del 16 d'abril del 2026 (ja en vigor): les freqüències de menú i les regles de servei que repassem en aquesta guia. El curs 2026-2027 és, per tant, el primer complet sota la norma.
- Des del 16 d'abril del 2027: els criteris de compra per a la contractació pública, amb almenys un 45% de fruites i hortalisses de temporada i almenys un 5% del cost en producció ecològica (o, com a alternativa, dos plats principals ecològics al mes).
El menú setmanal, plat a plat
El cor de la norma és l'article 9: fixa quantes vegades per setmana ha d'aparèixer cada grup d'aliments al menú de migdia.
Primers plats. La setmana es compon d'hortalisses (una o dues racions), llegums (una o dues racions), arròs (una ració) i pasta (una ració). Amb aquestes forquilles, els cinc primers de la setmana queden pràcticament definits.
Segons plats. Peix entre una i tres vegades per setmana, ous una o dues vegades, i carn amb límits clars: tres racions setmanals com a màxim, de les quals només una pot ser carn vermella, i la carn processada queda en dues racions al mes. La novetat més cridanera és la proteïna vegetal: la norma li obre la porta com a base del segon plat entre una i cinc vegades per setmana, i als centres que ofereixen menú vegetarià, els cinc segons s'hi basen íntegrament.
Guarnicions: el canvi que més es nota. L'amanida variada acompanya el segon plat tres o quatre dies per setmana. La resta de guarnicions (patates, verdura cuita o saltejada, llegums) es queda en un o dos dies. A la pràctica, això transforma la majoria de planificacions: l'amanida passa de comodí ocasional a protagonista diària.
Postres. Fruita fresca quatre o cinc dies per setmana. El cinquè dia admet unes altres postres, una vegada a la setmana com a màxim i preferentment iogurt o quallada sense sucre afegit, o formatge fresc.
Les regles del dia a dia
Al costat de les freqüències, l'article 9.3 fixa com se serveix i es cuina:
- L'aigua és l'única beguda del menjador.
- El pa és integral com a mínim dos dies per setmana, i l'arròs o la pasta són integrals almenys quatre vegades al mes.
- El peix blau i el blanc s'alternen, i es poden incorporar crustacis i mol·luscs.
- Els fregits es limiten a una ració per setmana.
- Els plats precuinats (pizzes, canelons, croquetes, crestes, arrebossats industrials) es limiten a una ració al mes.
- Les fruites seques senceres queden fora del menú dels menors de 6 anys, pel risc d'asfíxia; poden oferir-se mòlts o en crema.
- La sal és iodada i es fa servir de forma reduïda.
- Es prevalen les amanides i la verdura fresca davant d'altres presentacions, i les tècniques de cuina saludables: forn, vapor, bullit, planxa.
Dos d'aquests punts mereixen una lectura atenta en revisar qualsevol menú: el límit de precuinats (una ració al mes és una exigència molt superior al costum de molts menjadors) i el de fregits setmanals.
Set preguntes per revisar el menú de la vostra escola
- Hi ha amanida de guarnició tres o quatre dies per setmana?
- La fruita fresca és les postres de quatre o cinc dies, i el lacti apareix una vegada com a màxim?
- La carn es queda en tres racions setmanals, amb una de carn vermella?
- Els precuinats (croquetes, pizza, crestes) apareixen una vegada al mes com a màxim?
- El pa és integral com a mínim dos dies, i l'arròs o la pasta integrals quatre vegades al mes?
- Els fregits es queden en una per setmana?
- L'aigua és l'única beguda que se serveix?
Si alguna resposta és dubtosa, és el moment de demanar al proveïdor la planificació mensual amb les freqüències comptades i les fitxes tècniques dels plats, amb la informació d'al·lèrgens. Un proveïdor professional els lliura amb naturalitat.
Així ho treballem a Catasa: cada col·legi decideix, nosaltres ens adaptem
Cada col·legi té la seva història, els plats de sempre i la forma d'entendre el menjador. Per això a Catasa el punt de partida el posa el centre, i el nostre equip intern de nutricionistes s'hi adapta:
- Si voleu conservar el vostre menú actual, ho revisem davant del RD 315/2025 i ho ajustem mantenint el que funciona i els plats preferits del vostre alumnat.
- Si preferiu partir de zero, dissenyem el cicle complet sobre la norma, amb les freqüències verificades setmana a setmana.
- I si només cerqueu criteri, us assessorem amb el BOE a la mà perquè prengueu les vostres decisions amb seguretat.
Al menjador, a més, el col·legi compta amb un equip complet de Catasa: cuina i monitores pròpies, amb formació específica que inclou la gestió d'al·lèrgens, i amb cobertura garantida d'absències perquè el servei funcioni igual cada dia. I perquè el migdia també educa, el nostre projecte Creixem a la Taula acompanya el menú amb hàbits saludables, convivència i descobriment de l'origen dels aliments.
Si dirigiu una escola, us revisem el menú actual davant del RD 315/2025 sense compromís: és la forma més ràpida de saber on és el vostre menjador i amb quin marge arriba al nou marc.